lectures de la missa del diumenge VI de pasqua 25 maig 2014

DIUMENGE VI DE PASQUA

«No us deixaré orfes: tornaré a venir»

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d’aquella província se n’alegrà molt.
Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant.
Ac 8,5-8.14-17

Salm Responsorial

R. Aclama Déu, tota la terra

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu:
«Que en són d’admirables, les vostres obres!» R

«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.»
Veniu a contemplar les gestes de Déu.

Que n’és d’admirable el que fa amb els homes! R

Convertí el mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria,
ell, que sempre governa amb el seu poder. R

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m’ha negat el seu amor. R

Sl 65,1-3a.4-5.6-7a.16.20 (R.: v. l)]

Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit va ser retornat a la vida.
1Pe 3,15-18

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»
Jn 14,15-21

"El testament de Jesús"

Els discursos de comiat de Jesús en l’evangeli de Joan són el seu testament. Però no sempre tenim present que el testament de Jesús se’ns deixa de tres formes diverses. En primer lloc en forma de gest: el gest de Jesús de rentar els peus als deixebles expressa l’actitud més pregona de la vida de Jesús, la que més defineix el seu capteniment davant els homes i les dones que l’en volten.
És un testament en una imatge plàstica i entenedora. La segona forma de presentar el testament de Jesús és mitjançant la formulació típica dels comiats testamentaris, el manament: «Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat». No és una imposició, és una exhortació a comportar-se com el testador. Però hi ha una tercera forma en què s’expressa el llegat de Jesús: l’Esperit Sant és el contingut del testament que Jesús ens deixa a tots i que ens lliga plenament amb ell. És el seu Esperit, el seu alè, el seu estil, el seu tarannà.
El text d’avui recull el testament de forma explícita: «Si m’estimeu, guardareu el meu manament (en singular), i jo pregaré al Pare, que us donarà un altre Paràclit perquè estigui amb vosaltres per sempre. És l’Esperit de la Veritat... vosaltres... el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres». Tres coses: «un altre Paràclit» que vingui en comptes del primer «Paràclit», que és Jesús (1Jn 2,5). Paràclit és una paraula que vol dir: un que ve a fer companyia i a donar recolzament. És l’Esperit de la Veritat perquè és el qui conduirà els creients per tots els racons de la Veritat (16,13). Finalment, «habita a casa vostra», utilitzant el mateix verb (menein) que s’empra per parlar de les estances de la casa del Pare i del creient com a estança. El tema de la immanència mútua entre el creient i Jesús surt aquí de forma impactant a través de la figura de l’Esperit de la Veritat. Perquè la tasca de l’Esperit Sant, en l’evangeli de Joan, és fer present Jesús.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.